13 de juny 2012

Societat consumista o no?

Vivim en una societat molt consumista. Tothom vol tenir de tot i no ser menys que els altres.


Ara ens hem acostumat a tenir tot el que ens fa falta i inclús el que no, però com que el nostre amic, germà ho té, nosaltres també. Crec que tenim massa coses i que moltes no les necessitem.

Els nostres pares es gasten molts diners en coses innecessàries com ara la PSP, la Nintendo... També els grans gasten diners en capricis que no els són d’utilitat.

Molts nens demanen el mòbil perquè el seu company el té o per tenir-ne i ja està. Un altre exemple molt clar és que quan es posa una cosa de moda i dos o tres ja la porten, amb una setmana tots ho tenen.

Ens hauríem de fer una pregunta: realment necessito això? La majoria de vegades la resposta és NO, en opinió meva tots ens hauríem de sacrificar i fer aquest petit esforç d’acceptar que realment no ho necessites i que no sempre ho podem tenir tot.

La veritat és que segurament la majoria de la gent podria viure perfectament sense la meitat de coses que tenen i els diners que estalviaries et servirien per pagar-te una part del estudis quan siguis gran, tenir un raconet en cas d’urgència, comprar-te un cotxe per poder desplaçar-te al lloc de treball... 

La majoria de casos les famílies acaben havent-se d’estrènyer el  cinturó en moltes coses, es perquè viuen el dia a dia sense pensar en el futur. Hem de pensar que la vida és molt llarga i que no sempre ens anirà  tot bé i que un dia tot pot canviar i et pots quedar en la ruïna.

En canvi, si tu vas estalviant seria poc probable que et quedis sense res.


Tenint en compte la publicitat, és un mitja per fer-nos més consumistes i la considero responsable directa,  ja que ens tempten a comprar i nosaltres i caiem com a “tontos”. Però hauríem de reflexionar i pensar que molts cops tot són enganyifes i que realment ens deixem portar per l’atracció del producte que s’està publicitant i ho comprem perquè així serem el centre d’atenció per portar l’últim del mercat. Però no ens adonem que quan ho portem tots ja ningú s’hi fixarà i et compraràs una altra cosa i et passarà el mateix una vegada darrere l’altra.

Els diners que gastem amb això és amb el que menjaria més d’una família africana, espanyola, portuguesa... i tu te’ls gastes en aquestes coses.

En definitiva, crec que podríem ser igual de feliços sense moltes coses materials que tenim ara, perquè amb jocs com conillets amagar, pica paret i, el més important, la imaginació, ens ho passaríem molt més bé que ara i seríem molt més persones.

Més d’un cop hem jugat amb la imaginació i hem estat distrets i ens hem divertit, en canvi ara que si l’ordinador, el mòbil, la PSP, la WII, la Nintendo...

Aquesta és la meva opinió i cadascú tindrà la seva. Reflexionem i el nostre potser futur serà millor.

0 comentarios: