L’últim any

Aquest es el meu últim any, una part del meucor es mor de tristor, però l’altre em diu que no passa res, tot i que deixoenrere els mestres que e tingut aquest  iels que durant aquests nou anys m’han recolzat, també em posa trista deixarendarrere tota aquells amics que en els set o vuit anys que fa que han començata l’escola sempre han estat amb nosaltres.

Això es un gran pas perquè ara no tenim tantemps, no tots els de la classe hem agafat el mateix camí i això també em posatrista perquè com a jo n’hi a tres mes que no anem al torrevisents on i sonquasi tots els de la quinta, alguns anem a Almenar, etc.

En part m’agrada marxar de l’escola i deixartots aquells professors per a conèixer-n’hi de  nous, amics ja en tinc peròsegur que en faré mes dels que ja en tinc a Almenar, falta una setmana justa icada vegada tinc mes o menys ganes de continuar a l’escola.

Espero que acabeu tots 6è com ho he fet jo,amb alegria i amb moltes ganes de començar l’institut, perquè si ja fa nou anysque i estàs ara ten aniràs a l’institut i passaràs mes. Espero que si ho faigjo i no en tinc ganes vosaltres també en tingueu i que us animeu tot i quepugueu quatre escales de la vostra vida de cop.