La nostra amiga/planta

L’any passat, poc després de fer-li una entrevista l’Elisabet i jo a la que era la venedora de la floristeria del poble, ens va regalar una planta per a cada classe. Eren petites, n’hi havia que tenien les flors roses, altres que les tenien de color taronja, i algunes, blanques. A nosaltres ens va tocar aquesta última.
Vam decidir que ens n’encerregaríem les tres nenes, ja que als nens els feia una mica de mandra. Al principi estàvem preocupades, perquè només la podíem ficar en un lloc, i allà no li tocava massa el sol. Pel que es veu, estàvem equivocades.
A tothom se’ls va morir excepte a nosaltres, a alguns més aviat i a altres més tard. Creiem, o millor dit estem segurs, que això els va passar perquè la van ofegar de tant regar-la, ja que la nostra va passar l’estiu sense que ningú la toqués i encara és viva.
Ara, a vegades se’ns passa de llarg i la deixem tres setmanes sense alimentar-la, però no passa res. A l’estiu va perdre gairebé totes les floretes, i ara ja es comença a recuperar.
Jo ja la veig com una alumna més de sisè perquè és la més callada i la que més escolta.
Espero que aquest hivern no la mati el fred i visqui molts més anys.