Múrcia: anada i tornada

Abans d’anar-hi:
El 14 de novembre, quan va arribar el nostre tren, els pares eren a l’altre costat de via mirant com marxàvem. Dins el tren hi havia uns prestatges per deixar-hi les maletes i els seients eren molt guais.
Al cap d’una estona va passar un home molt ben vestit i ens va repartir unes capces amb uns auriculars a dins, que es ficaven a la vora dels reposabraços i es podia sentir música, opera i com que hi havia una televisió també es podien veure pel·lícules.
Allà podíem fer el que volguéssim, com dormir, perquè hi havia molta tranquil·litat i es podia estirar el seient, llegir, ...
Quant vam arribar a Tarragona vam parar i vam esmorzar durant una hora i el següent tren va tenir una mica de retard, però va arribar.
Aquell tren era molt semblant al d’abans, també hi vam poder dormir una estona. Va anar passant el temps fins que va arribar l’hora de dinar, després berenar, fins que ja faltava poc per acabar el viatge. Quant vam arribar a Cartagena vam esperar l’autocar fins arribar al lloc on dormiríem.
Passada una setmana:
Al sortir del lloc on dormíem, els professors d’allà ens van donar unes bosses amb l’esmorzar i dos entrepans per dinar. Després vam agafar un autocar fins a Cartagena i allà vam esperar el nostre tren, que no va fer gaire tard.
Per esmorzar ens vam menjar tot el que hi havia en aquelles bosses, i a l’hora de dinar va haver nens que sols es van menjar un entrepa. Al arribar a Tarragona, un autocar ens esperava a la sortida de l’estació. Aquell autocar era d’allò més guai, perquè tenia uns seients molt tous i com que tota la gent que hi havia era de l’escola podíem estirar els seients o parlar en veu normal, en lloc de parlar en veu baixa.
El conductor portava un GPS, és a di,r un catxarret que et guia, per no perdre’t i el va ficar a la pantalla de la televisió per veure per on anàvem. Al arribar a Albesa tots els nens van abraçar els seus pares i mares, que ens esperaven en aquella plaça.