27 de novembre 2006

Llegiu un bon llibre

Títol: El cas de la professora desapareguda
Autor: Joachim Friedrich
Il·lustrador: Mikel Valverde
Col·lecció: Qutre amics i mig
Editorial: Edebé

Charly & Company es una colla d’amics que es creuen uns grans detectius.
Els protagonistes són ells, especialment en Frederic, que és qui explica la historia en primera persona.
En Charly, és el càpita de la colla, és una mica “xuleta” però bastant intel·ligent.
En Ravenet, es diu Oscar però li diuen així, també és un d’ells, no és tan intel·ligent com en Charly però sap què fer en moments de nervis.
L’Estefi és la germana del Ravenet, l'única nena de la colla i pren moltes decisions.
El que passa és que la professora de naturals està molt rara últimament, al menys això és el que pensa en Fred, però en Fred... sent una cosa especial per la professora Schulte-Stratmann.
Abans cada dia anava a l’escola amb un cotxe que era una “carraca”, però ara hi anava amb vestits nous, molt arrapats i un cotxe esportiu, nou i de color roig. Però desprès d’uns dies d'anar amb aquell cotxe, hi va anar uns quants en bicicleta.
Això no només ho veia en Fred, ho veia tota la colla. Així que es van posar a investigar.
Un dia, a l’hora del patí, la professora es va barallar amb “el guapo del Gerard”, es així com li deien, però era un altre professor.
Els amics van anar a classe, cosa que no es podia fer. Allà van veure una bossa negra, la de la professora, la van obrir i van veure un diari que en Fred havia vist abans. Va recordar que la seva mare li va ensenyar una notícia que deia que una parella van atracar un banc, i que la dona anava amb perruca.
Els altres es van recordar de que feia uns dies van veure una parella, que la dona semblava la Sulte-Stratmann, però que era rossa.
En juntar tots el records, van començar a tenir grans sospites.
Aquella tarda al sortir de l'escola, la van seguir. Ella va passar per casa seva i es va posar una perruca, desprès va anar a una cafeteria dels afores de la ciutat, on l'esperava un home amb molt mala pinta.
Des de la finestra van poguer descobrir que s'estaven barallant. Desprès la Sulte va anar al lavabo, i ells hi van anar per fora, des de on van veure com la professora llençava la perruca a la paperera.
Quan ella i aquell home van marxar, l'Estefi va anar a rescollir-la, i van decidir que en Fred seria qui la guardaria.
L'endemà van fer el mateix. Ella va tornar a passar per casa seva i va marxar amb l'esportiu vermell.
Els nens van trucar a la porta per si algú els podia dir on es dirigia.
Va sortir una dona, era la minyona, deia que no ho sabia del tot segur, però es pensava que havia anat a una cabana del bosc més proper.
Ells van pensar que estava molt lluny, però en Charly va llegir en aquell diari que l'endema passava un tren per allí a prop. Així que van decidir anar-hi amb tren.
Una vegada allà van buscar la cabana fins que es va fer fosc. El Ravenet va preguntar als altres en quin costat era el sol quan havien arribat. La resta li van respondre que estava a l'esquerra, ell va pensar una estona i va dir que per tornar havien de tirar cap allà, senyalant un camí.
Mentre caminaven terroritzats, van trobar una cabana, es van dirigir cap a ella. Per la finestra van veure un home amb una destral, i també sentien la Sulte que deia:
- Vam parlar que ens el quedaríem per a nosaltres sols!
La colla pensaven que parlaven del botí. L'home va sortir i va cridar la Sulte. Li va preguntar si els coneixia. En veure'ls va trucar a la mare d'en Fred i li va dir que els portaria tots a casa seva. Ella li va dir que sí, i que es quedarien a dormir tots allà, que feia temps que li demanaven.
Aquell noi també hi anava. Quan tots eren a casa d'en Fred, ell es va treure la jaqueta i com que encara portava la perruca, va caure a terra, quan la Sulte-Stratmann la va veure, li va preguntar per què la tenia.
Aleshores tots van parlar i es van adonar que ningu era un delinqüent, resultava que aquell noi era el novio de la Sulte-Stratmann i que sempre es barallaven perquè ell no volia que portes la perruca, però a ella li feia vergonya que la veguessín, per això la portava i finalment la va llençar.

1 comentarios:

Anònim
Diu ...

qiinaa quuurraaadaaa!

T'eestiimooo Ireeenee