Viatge a Gant, Bèlgica

Ens vam despertar i jo estava molt emocionat perquè era el dia que marxàvem a Bèlgica.
Primer vam anar a l’aeroport de Barcelona i vam facturar les maletes i aleshores vam dinar. Quan vam acabar de dinar ja era la hora de marxar i vam pujar a l’avió que ens havia de portar a Brussel·les, la capital de Bèlgica. Va ser brutal perquè quan s’enlairava se sentia el soroll del motor i era llavors quan veies que anaves pujant cap al cel. Jo mentre érem a l’avió estava escoltant música i mirant per la finestra. El viatge em va passar volant (jeje), vaig sentir que ens deien que aterraríem i vaig ficar-me el cinturó de seguretat. L’aterratge no va tenir problemes, ni molt menys.
En sortir de l’avió, vam anar a buscar el tren que ens portaria a Gant. Aquell viatge va durar tres quarts d’hora però, per fi, vam arribar a Gant, una ciutat molt coneguda de Flandes, al nord de Bèlgica. Allà ens vam trobar la meva cosina que ens va acompanyar al lloc on dormiríem, un alberg molt bonic i divertit.
L’habitació era petita però acollidora. Em va cridar l’atenció que els coixins eren quadrats com els del sofà de casa. Jo allà no dormia gaire bé, però em despertava amb ganes de fer coses noves.
Cada dia ens trobàvem amb la meva cosina i ens portava a llocs molt bonics. Un dia ens va acompanyar a Bruges i allí vam veure coses i monuments molt famosos com, per exemple, la torre de la catedral de les 360 escales. La meva mare, el meu germà i jo hi vam pujar i des de dalt havia una vista meravellosa, es veia tot Bruges amb els seus canals i les casetes amb les teulades amb forma d’escala.
Hi havien menjars que feien molt bona pinta i coses que feien molt bona olor com les parades de gofres i la xocolata. El paisatge i les cases eren molt diferents dels de Catalunya. També hi havien rius i coses que donava bo de veure.
Per les nits no voltàvem gaire pels carrers perquè feia mal temps i anàvem a dormir molt aviat. Un cop jo em vaig trobar dos borratxos un em va demanar l’hora en anglès i l’altre em renyava com un boig, però no l’enteníem perquè penso que parlava en flamenc.
Per fi va arribar el dia de marxar i ens en vam anar a l’aeroport. El procediment va ser més ràpid i a l’avió, quan ja arribàvem a Barcelona, vam decidir d’anar a veure el Barça. Al camp ens ho vam passar molt bé.
Quan va acabar el partit vam anar a casa i vam veure els padrins.