Les vacanses de setmana Santa

Aquestes vacances de setmana santa vaig anar a molts llocs. El primer va ser a Castellà de N’Hug. Vaig anar a una casa rural en aquest poble, hi havia molt poca gent i uns croissants gegants. Vam agafar els pitjors dies de la setmana perquè va ploure bastant. Sort que només va ploure a estones.

Al final vam poder anar a molts llocs, el primer va ser a la fabrica de ciment.
La fàbrica de ciment: a la fàbrica de ciment no s’hi podia anar amb cotxe, s’hi havia d’anar amb un tren que et portava a dos llocs: Els Jardins artigats o la fàbrica de ciment.

Quan vam arribar va començar a ploure, sort que estàvem a cobert. Quan vam entrar només vam veure un museu del ciment, però quan sorties a fora ja veies que la part vella de la fàbrica es podia visitar.

Bé, quan vam anar cap a la part vella de la fàbrica es va ficar a ploure a bots i barrals, jo tenia un paraigües, però com que érem setze i només nosaltres quatre portàvem paraigües en vam haver de deixar un per cada família.

Jo no en portava, perquè el meu el van deixar, així que em vaig ficar a córrer com una desesperada cap a la part vella. Vaig arribar xopa i com que el que vam veure estava cobert em vaig assecar de seguida.

Un altre lloc que vam anar a visitar van ser els Jardins Artigats Quan vam arribar allí el que vaig veure va ser impressionant. Aquest parc el va fer el Gaudí i com deveu saber era molt bon arquitecte. Hi havia uns pons i uns passadissos a l’aire lliure molt bonics. També hi havia una font que amb l’herba penjant queia l’aigua. A dalt de tot destacava una caseta molt petita que a dins hi havia petites finestretes que deixaven veure el paisatge i l’aigua del riu.

Aquell lloc em va agradar molt més que la vella fàbrica de ciment, era un lloc on et rodejaven les plantes i et senties molt lliure.

No vam visitar moltes coses més, però una d’elles era les fonts del Llobregat. Quan vam arribar allí, vam veure molt camí, així que li vam preguntar a un home que havia pujat de les fonts. Ell ens va dir que estava allí mateix, així que vam començar el camí. Aquell home era un mentider, ens va dir que era allí mateix, i resulta que era a dos km o així, però el paisatge valia la pena...

Aquells tres dies no vam visitar moltes coses més, però vam poder passejar pel poble. Em va agradar molt poder anar en aquell poble i si pogués hi tornaria a anar.