01 de gener 2007

El meu desig

Feia ja dies que demanava als meus pares una guitarra, ells em van fer una proposta, vaig acceptar i ho vaig aconseguir.
El diumenge, trenta de desembre del 2006, vam anar a Lleida i vam entrar en una botiga que es deia: "Casa Guarro". El nom em va cridar l'atenciò. Venien flautes dolces, discs de música, guitarres, tant elèctriques com espanyoles. Jo volia l'espanyola.
Un home ens en va ensenyar tres per escollir, i vaig triar la que em va semblar més adequada. Quan ell l'havia posat damunt del taulell, va anar a buscar una funda i la va posar dins.
La funda era com una motxilla i me la vaig penjar. Al carrer tothom em mirava, però em donava igual, perquè jo ja tenia el que volia: la meva guitarra.

2 comentarios:

Anònim
Diu ...

Felicitats, Irene! Prepara't per "deixar-te" les puntes dels dits sobre les cordes. Això sí, fer música és tota una experiència, espero que aviat en puguem gaudir. Mentrestant, si en vols començar a aprendre, ja ho saps, busca-ho al Google ... !!!
(clica amb el botó dret sobre l'enllaç i tria "Obrir en finestra nova")

Sergi
Diu ...

Segur que arribaras a ser una estrella de la guitarra algun dia, igual que ho ets amb gairebe tot.