Cap d'any

Com cada any la meva família i jo vam anar a celebrar el cap d’any a casa de la meva tieta Maria Rosa. Al cap d’uns minuts van vindre els altres tiets amb els seus fills.
Mentre les dones estaven ficant els plats a la taula, l'Oscar, el meu cosinet petit anava agafant una mica de menjar, tot el rato li deien:
- Oscar, si ara menges desprès no et tocarà sopar.
Quan vam anar al menjador preparats per sopar, a la cadira ens vam trobar una bossa que estava tota plena de coses: collars, espanta-sogres... etc.
Quan faltava poc per les dotze a la meva mare li vaig dir:
- On és el raïm?
- És a la cuina - va dir tot cridant perquè la sentís.
- D’acord - vaig dir.
Mentre portava el raïm al menjador, vaig parar a mirar a veure si n’hi havia algun regal per a mi dins d’aquell sac tant estrany, i si que n’hi havia un per a mi, el que passa és que era petit però es igual.
Quan faltava poc per les dotze, vaig començar a treure els pinyols del raïm, perquè si no, no m'el podia menjar. Els de la televisió van dir:
- Ara falta cinc segons per les dotze, cinc, quatre, tres, dos, un, zero.
Jo en aquell moment estava menjant el raïm ràpidament fins que vaig dir prou. Al final no me’l vaig poder acabar però me’l vaig menjar tot tranquil després.
Tots vam tocar les trompetes per celebra l’any nou, llavors vam començar a repartir els regals de l’amic invisible, a mi em va tocar una llanterna que la punta de dalt eren unes popes.
Al final vam jugar al bingo amb diners, jo vaig fer dos línies i un bingo, a casa vaig tornar pelat, quasi sense diners, perquè cada cartró valia 5 cèntims.