Anem a esquiar

Un dissabte, a les set del mati, el meu germà va agafar el cotxe per anar a esquiar.
Durant el viatge, el paisatge era molt bonic: totes les muntanyes estaven plenes de neu. També vam veure alguna àguila. Quan ens acostàvem al lloc, tot estava ple de gent. Però quan vam arribar a Port Ainé, no vam trobar gens de cua.
Mentre estàvem pujant pel telecadira, jo li vaig dir a la Noemí:
- Com es baixa del telecadira.
I ella va contestar:
- Doncs has de fer un botet, però vigila que si caus et passarà pel damunt.
- D'acord, d'acord – vaig dir jo.
Quan vam arribar a dalt de tot de la pista, el meu germà ens va llogar un monitor a mi i en Jordi, per aprendre a frenar i per saber com es fan anar els esquis. El monitor ens va ensenyar com es deien les parts dels esquis. Però jo vaig pensar:
- "Això de què ens servirà, per saber les parts de l'esquí?".
Quan el monitor ens ensenyava a frenar, el Jordi i jo no l'apreníem de cap de les maneres. Quan vam acabar les classes de esqui, vam anar cap a on eren el Robert i la Noemí i vam agafar el remuntador per anar amb una pista.
Un cop vam ser a dalt de tot, vaig baixar el primer, però a la meitat vaig caure i em se'm va sortir un esquí. En arribar a baix em feia mal el peu.
Després, quan m'havia passat el mal de peu vam anar a dinar. El Jordi no parava de tirar-me boles de neu. En acabar de dinar vam començar a marxar cap a casa. Jo em vaig adormir al cotxe.