El mico i la Girafa

En un bosc ple d’arbres molt alts, hi vivien un mico i una girafa. El mico era petit, de color marró i tenia els braços molt grans, i la girafa era l’animal més alt de tot el bosc, tenia un coll molt llarg i les cames primetes, però era diferent a les altres aquesta girafa tenia les taques de color verd.

Al mico li agradava la girafa, deia que aquell coll tan llarg li agradava i que aquella girafa tenia una veu molt peculiar. Però a la girafa no li agradava el mono, deia que un animal no havia de ser tan marranet ni menjar sempre el mateix, plàtans.

El mico es deia Ralph i la girafa es deia Paulina. A la Paulina li encantaven les joguines, i sempre tenia ganes de jugar, en canvi a en Ralph només li agradava jugar als jocs de pilota: futbol, tennis, bàsquet...

Un dia la Paulina anava caminant sola pel bosc, o això pensava ella, perquè sola no n’estava, en Ralph l’estava seguint. En Ralph va veure una pilota de futbol i va pensar amb molta intensitat:

-“Ojalá” no la vegi, així quan marxi la podré agafar jo i me la quedaré.                                                                                                             

Però no va funcionar, la Paulina la va veure i com hem dit abans a la Paulina li agradava tota mena d’esports. quan en Ralph va veure que l’agafava s’hi va acostar i va dir:

-Jo l’he vista primer, és meva!

-No! -va dir la paulina tota enfadada.

El mico li va prendre i va marxar saltant d’arbre en arbre, la girafa l’intentava seguir però es va cansar. Quan en Ralph va veure que ja no el seguien es va parar i va començar a jugar amb la pilota, aquesta era vermella i negra i amb uns dibuixos absents.

La paulina va veure que estava perduda, es va asseure en un racó i va començar a plorar. Al cap d’una estona un koala que passava per allí la va sentir i va anar cap allà sense fer soroll. Quan la Paulina el va veure va començar a córrer, es pensava que el koala se la menjaria i tornà a asseure’s. El koala va anar cap allà i la girafa va tornar a córrer, però ja no li quedaven forces i va caure al terra. El lleó va anar cap allà i li va dir que ell no menjava girafes i menys a les més guapes, la Paulina es va ficar tota vermella i li va dir:

-Jo no sóc guapa, i menys amb aquestes taques de color verd tan lletges, que em fan ser diferent de les altres.

-Lletges?, diferent?, l’única cosa que tens de diferent és que et més guapa que les altres, per cert, em dic Dimagi -digué el koala.

A la Paulina li agradà el seu nom.       

                                                                                                  

En Ralph els va veure i es va ficar trist, el lleó era més fort que ell i no tenia res a fer.

Un dia anaven passejant la Paulina i en Dimagi, en Dimagi va veure una zebra i es va ficar a perseguir-la, però aquesta era la seva millor amiga, el koala la va atrapar i la va ferir. La Paulina es ficar a plorar i deixà al koala. Al cap d’una estona, quan la Paulina ja marxava, va sentir uns sorolls estranys prop de la seva amiga. Era el Ralph que estava ajudant a la zebra. Quan la Paulina va veure que la zebra s’aixecava se sentí tota orgullosa d’en Ralph, potser  no era el més guapo ni el més net, però era molt bona persona i faria el que fos per ajudar a la gent.