visita al Torre Vicens

“DE L’ESCOL A L’INSTITUT” QUANTS RECORDS! QUANTES PREGUNTES!

Ja és l’últim any a l’escola l’Àlber, per tant, som els grans de l’escola i l’any que bé anirem a l’institut, fora del poble, ja que no hi ha institut a Albesa. Aquests anys a l’escola l’Àlber han estat molt especials, vaig conèixer moltíssima gent i sobretot m’ho vaig passar molt bé. Tinc records què estic segura què oblidaré, però també sé que algun sempre recordaré. Em fa una mica de ràbia marxar en aquest moment,  perquè no podré estrenar l’escola nova  que construiran, però em consola pensar que l’institut també esta molt ben cuidat.

A l’institut què aniré espero que hi hagi un bon ensenyament, també un laboratori on fer experiments i altres coses de química, grans patis coberts i descoberts amb bancs per asseure’t i parlar amb els amics i altres coses que no sabria explicar; però el que de debò m’agradaria que hi hagués és els meus amics, els de tota la vida, els meus primers companys. Per desgràcia jo no aniré amb tots els meus companys de la classe, ja que aniré a un altre institut del que ens tocaria, al Manuel de Montsuar, de la meva classe sols aniré amb un nen què es diu Eudald, per tant, no aniré amb  la resta d’amics, però també sé que en faré d’altres.

A l’institut tindré professors nous, amb els que espero portar-me bé, també aprendre nous idiomes, com el francès o l’alemany. Faré excursions i intercanvis a Espanya i també al estranger on espero aprendre costums noves, etc.

Espero que l’anar a l’institut a Lleida, em suposi conèixer millor la ciutat.

La veritat és què no tinc ganes d’anar a l’institut encara, però sé què un cop estaré allà no tindré ganes de marxar.