Catalunya en Miniatura

El divendres 29 de maig, em vaig llevar amb una gran il·lusió, ja que anàvem a Catalunya en miniatura.

A les vuit del matí ja estava anant cap a la parada de l’autobús, allí m’esperaven els meus amics i els mestres, el minibus també estava allí preparat per marxar. A les 08:15 ja marxàvem cap a Torrelles de Llobregat, el viatge va durar una hora i tres quarts, que van passar volant mentre xerràvem i miràvem una pel·lícula.

Quan vam arribar ja teníem ganes d’entrar a Catalunya en miniatura. Tot va ser entrar i primer no vam entrar primer a mirar tots els monuments importants de Catalunya, sinó que vam anar a la zona d’escalada i de diversió. Només arribar allí  vam anar directament a posar-nos l’arnès d’escalada que constava de: una politja i un mosquetó. Servien per fer tots els tipus de proves que faríem al bosc encantat, jo vaig anar als “trols”, que és la ruta o prova més difícil.

Abans de començar vam fer una petita prova en un circuit de proves. Un cop  superada, vam anar cap al començament dels trols, molava un munt, només començar pujaves a una gran alçada per unes escales que no es paraven de bellugar, a continuació ja hi havia una corda fluixa i després de la corda fluixa hi havia una tirolina, era un circuit magnífic, a més a més de ser el més gran era el que tenia les coses més divertides.

Quan vàrem acabar tots vam anar cap a la gran tirolina, la de 170 metres, aquella era la millor, ja que estaves més temps a l’aire penjant i acabaves xocant contra una xarxa on t’havies d’agafar ben fort per no sortir rebotat cap enrere. Després d’aquella tirolina ja vàrem anar cap a visitar tots els monuments en miniatura. N’hi havia de totes menes: el Camp Nou, l’aeroport de Barcelona, la Sagrada família, etc. El que em va agradar més va ser la mini estàtua de Cristòfor Colom. Després vam fer una petita visita amb el trenet, allí la cosa es va enredar  una mica...

Després de tot allò vam anar a dinar en un zona de  pícnic, després de dinar vam anar altre cop cap a l’autobús.

Quan vam arribar estava impacient de contar-li a ma mare  el gran viatge de fi de curs que havíem fet, havia estat genial.