Els avis

Una vegada, al poble de Cervera, hi va néixer un nen que es deia Dirk Luther Gutenberg, era de nacionalitat alemanya. Els seus pares, el seu germà i els seus avis, també ho eren. Tots ells ja sabien parlar el català correctament. Quan en Dirk tenia 5 mesos, el seu avi va morir d’un atac de cor. Ell ja anava aprenent l’idioma des de petit. Quan ja era una mica més gran, li agradava visitar la seva àvia de Cervera i es fixava molt en ella. Els avis que vivien a Cervera eren de part de la mare, mentre que els avis de part del pare estaven vivint a Alemanya. Cada any la família Luther Gutenberg visitava dos o tres vegades els avis d’Alemanya, però en Dirk no hi podia parlar perquè no sabia l’idioma. Quan ja tenia 11 anys, a la seva àvia de Cervera li anava fallant la memòria i estava una mica rara. Ella li donava sempre diners i quan hi volia anar a dinar ella ja tenia el plat a taula. A ell li agradaven molt els espaguetis i els macarrons que feia la seva àvia, igual que el fricandó i un bon tall de bistec. Cada dia que hi anava a dinar, un dia menjava els macarrons i el fricandó i un altre es menjava els espaguetis i el tall de bistec. La casa de la seva àvia li agradava molt, perquè en una habitació tenia el llit, la taula per menjar, el lavabo a la vora i la cuina per cuinar. Gràcies a la seva àvia, ell va aprendre l’alemany, i quan anava a Alemanya a visitar als seus avis d’allí, ja podia parlar prou correctament. L’àvia no se’n  recordava de gaires coses, sobretot perquè ja era molt velleta, quan en Dirk tenia 13 ella ja en tenia 82. Sempre que anava a casa de l’àvia, ella li deia que tenia unes cames de futbolista i, des d’aquell dia, en Dirk es va apuntar a l’escola de futbol de Cervera.  El seu jugador favorit era Marco Reus, un excel•lent extrem esquerre del Borussia Dortmund. Quan en Dirk ja era més gran, un dia que sortia de l’institut la mare el va recollir corrents perquè la seva àvia havia caigut, quan tornava de llençar les escombraries. En realitat, l’havia  atropellat un cotxe anant marxa endarrere. El cotxe, a l’impactar amb l’àvia li va trencar les ulleres i li havia provocat un bony al cap. Quan en Dirk ja anava al batxillerat, la categoria de futbol on jugava s’anomenava juvenil. A  mitja temporada li va arribar una oferta del Reus, província de Tarragona, per anar a jugar a futbol allí. Ell estava encantat d’anar-hi, però els seus pares no tant, perquè era una gran feina portar-lo cada dia fins a Reus. L’escola del Reus, els va dir als seus pares que si volien un taxi per baixar-lo cap allà i tornar-lo no hi havia cap problema, i que no haurien de pagar res. Un dia abans de marxar cap a Reus a entrenar, en Dirk va anar a veure la seva àvia. Aquells dies l’àvia estava molt “fotudeta”, perquè no es trobava gaire bé i ja començava a notar més dolors a causa de l’edat. Ell i la seva àvia van parlar una mica i ella li va demanar una cosa, que si quan ja estigués morta i ell fos més gran i jugués a futbol a gran nivell, que li agradaria que li dediqués tots els gols a ella. En Dirk no va dubtar ni un moment i li va dir que els hi dedicaria tots a ella i al seu avi. Quan van acabar la temporada del futbol, l’any següent, abans de començar, al Reus li va arribar una oferta del Barça, perquè jugués l’últim any del juvenil a la cantera del Barça. El Barça també li va pagar el taxi cada dia, i els seus pares no van tenir problemes. Al cap d’un any el FC Barcelona el va pujar a segona divisió amb el Barça B. Un dia, en Dirk, estava entrenant tranquil·lament amb els seus companys d’equip, i de sobte el seu entrenador va anar cap a ell i li va dir que els seus pares tenien una urgència i havia de marxar ràpidament. Quan va arribar a Cervera, va veure al seu germà assegut davant la porta de casa de la seva àvia, i en Dirk hi va anar ràpidament. Li va preguntar què havia passat i el seu germà,  molt lentament, li va dir que s’havien endut a la seva àvia a urgències. En Dirk, espantat, va preguntar què li havia passat a la seva àvia i el seu germà li va respondre que havia caigut de sobte al terra i que no s’havia tornat a aixecar. Al cap d’unes hores els seus pares van arribar al carrer on vivia la seva àvia... La seva àvia s’havia mort. En Dirk, va marxar corrents i no va voler parlar amb ningú fins al cap de 3 dies. Quan en Dirk ja s’havia fet més gran i havia superat tot allò de la seva àvia, ja tenia 22 anys. Jugava amb el primer equip del Barça i l’estiu de l’any 2025, jugant amb el  FC Barcelona, li va arribar una oferta del Borussia Dortmund. El FC Barcelona s’ho va estar pensant, i va decidir acceptar l’oferta, però ara faltava el sí d’en Dirk. Ell s’ho va està pensant durant un temps, però finalment va decidir que aniria a jugar amb el Borussia Dortmund per unes raons molt simples. La primera era perquè aquell any l’entrenador del Borussia Dortmund  era Marco Reus, el seu ídol de petit, i l’altra raó era perquè allí encara tenia als seus avis vius, i si l’àvia de Cervera l’havia tractat tan bé segur que els d’Alemanya serien fantàstics.

I en Dirk finalment no ho va dubtar ni un moment i va fer les maletes cap a Alemanya, juntament amb el seu germà i els seus pares. En Dirk va acabar sent un jugador meravellós al seu equip i va poder viure tota la seva vida amb un dels seus avis. Va trobar una dona encantadora i bonica i amb els seus dinerets, es va poder fer una mansió gegant al cantó de la casa dels seus avis, i va viure una vida feliç gràcies a la seva àvia de Cervera.