El Clot de l'Infern

Darrera casa meva tot era un descampat, amb arbres i herba. També hi havia un barranc molt sec però que, quan plovia, s'omplia amb l’aigua que baixava dels carrers del poble i dels camins del secà.
Aquest barranc he sentit que es deia "Clot de l’Infern". He preguntat al meu padrí per què es deia així i m'ha dit que és perquè era un clot molt profund. Quan la sèquia anava molt plena, obrien la pala i l’aigua queia dins del clot, formant un salt que feia molt soroll.
Aquest forat ja està tapat amb sorra i pedres. El carrer que van començar a l’abril connectarà des del camí de Balaguer amb el Camí del Riu, passant per damunt la sèquia.
Ara han posat uns tubs que hi faran passar l’aigua de la pluja. Per tapar els tubs han portat molts camions de sorra i grava. Primer posaven la terra i després hi passaven l’apissonadora pel damunt perquè quedés ben compacte. Quan posaven la màquina en marxa, el terra de casa meva tremolava tot.
El carrer encara no s'ha acabat i ja us explicaré com queda quant s’acabin de fer del tot. Crec que quedarà molt guapo.