Itàlia, la bota d'Europa

Fa uns quants anys vam anar a Itàlia. Jo li dic la bota, perquè en te forma. Hi vam anar en cotxe, de primer vam visitar Mònaco, vam veure el castell dels prínceps, era molt gran i allà, a l’entrada hi havien dos guàrdies dins de unes casetes i de tant en tant sortien i es movien d’un cantó a l’altre. Portaven unes escopetes a les mans i feien uns moviments amb elles…
Tot baixant cap a Roma vam passar per Venècia, la reina del mar, allí ens vam quedar a dinar i desprès vam anar mitja hora amb gòndola, vam passar per un pont que abans era la presó, que es deia "Pont dels sospirs", un dels elements més característics de la ciutat. Antigament, els condemnats eren conduïts a les barraques, passant pel pont dels Sospirs, que estaven ventilats i il·luminats per les finestres que hi havien. També molts carrers hi havien cases i per sortir tenien que anar o amb barca o amb gòndola, perquè el carrer era tot un riu.
Desprès vam anar a Florència, la nova Atenes, i vam anar a donar una volta pel Pont Vell, que hi havien cases enganxades al pont, com s'hi podien aguantar allà sense caure?
Dins el pont hi havia una plaça molt gran plena de pardals, i molta gent els hi donava pa. Es diu Pont vell, perquè es el més antic de tota la ciutat. A Florència també hi ha moltes figures fetes de marbre, estàtues, sobre tot de Miquel Àngel Buonarroti, un escultor de figures de marbre. A la Galeria de la acadèmia hi havia alguna obra de Miquel Angel, també el famosíssim David, per la estàtua seva molt coneguda, que es el símbol de llibertat del estat, famós, sobretot per com estava feta i totes les venes del coll, del braç, la mà …
També vam anar a Roma, que es deia "Caput mundi" i vaig visitar la Fontana de Trevi, totes les persones hi tiraven monedes i deien que si en tiraves una amb la mà dreta i per l’espatlla esquerra podies triar un desig. Si en tiraves dos fent el mateix, deien que alguna vegada tornaries a Roma. Era un monument molt gran i estava al lloc on acabava el aqüeducte, que arribava a Roma l’aigua verge.
També he anat al Coliseu. Era molt gran, i segons el que deien, era el símbol de la grandesa i la potència de Roma. I probablement era un dels edificis més grans de la antiguitat. El que em va impressionar va ser l'arc de Constantí, era el més gran i famós dels arcs triomfals romans. També vaig visitar la plaça de Navona, grandiosa realització barroca i un dels llocs més pintorescs de Roma. L'adornen tres fonts monumentals.