31 de gener 2014

Els jocs de la fam

Aquest estiu m’he enamorat, no d’una persona ha estat d’una saga de llibres, aquesta saga és la d’Els Jocs De La Fam.

Tot va començar quan la meva mare em va dir que en tot l’estiu m’havia de llegir 6 llibres i vaig anar a l’habitació de la meva germana que té molts llibres i em va deixar el llibre de “Els Jocs De La Fam”. Em va agradar molt perquè és d’acció, i m’agraden els llibres d’acció; el llibre tracta del nostre món al 2037.

La histèria comença quan una ciutat ha envaït el mon i ha dividit els estats units en 12 districtes cadascun obligat a proporcionar aliments, joies, carbó  al Capitoli una vegada els districtes es van rebel·lar, però el Capitoli els va guanyar i va destruir un districte anomenat districte 13 i des de llavors el Capitoli elegeix un noi i una noia de 12 a 18 anys de cada districte i els fica en un escenari ple de càmeres i només  un en pot resultar guanyador.

Una noia anomenada Katnnis Everdeen és pobra i viu al districte 12, el seu pare va morir en un accident a la mina de carbo i des de llavors la seva mare no fa res per mantenir la seva família i la Katnnis decideix anar a caçar al bosc prohibit per mantenir la família. Allí fa un amic dos anys més gran que ella, en Gale, i van a caçar tots els dies junts.
 
El dia de la collita (el dia que elegeixen el noi i la noia dels jocs de la fam)  com sempre van a caçar, però la Katnnis no deixa de pensar en la Prim, la seva germana petita, que havia complert els 12 anys i era el seu primer dia de collita,  tenia por que la elegissin  però malauradament no va ser com ella volia, van escollir a la seva germaneta però ella es va presentar voluntària per substituir-la, de noi van escollir al Peeta Mellrak, els van portar en una sala per acomiadar-se de la família i amics. Quan ja s’havien acomiadat, van pujar en un tren que els portava al Capitoli per fer els entrenaments per al dia de la veritat. El viatge en tren va ser llarg i quan van arribar van veure al seu estilista, els i van fer un gran vestit per la desfilada d’aquella mateixa nit: els hi va fer un vestit tot negre amb trossos de roba a l’esquena que servien per encendre-la amb foc artificial, i per si de cas el vestit era ignífug. Quan van van anar a la casa on dormirien fins el dia dels jocs. El dia següent la Katnnis va esmorzar com mai havia esmorzat, a la taula l’esperaven ous, salsitxes, tres cistelles de panets i gran quantitat  d’embotits. Va menjar fins que va tenir la panxa plena i fins i tot més, sabia que havia de menjar ara que podia ja que segurament uns quants dies després estaria morta.
 
Els dies van anar passant, van entrenar, van fer les entrevistes a la televisió, van fer unes proves en les quals la gent valora el que saben fer  i per fi va arribar al gran dia. Es va acomiadar de els seus amics, li van ficar un xip de localització i va anar al lloc de la celebració dels jocs de la fam. Va veure un arc grandiós amb fletxes al cantó. Quan els van deixar agafar les armes va córrer a buscar l’arc però no va arribar. Va poder agafar una motxilla taronja , i una noia del districte 2 li va tirar un ganivet al cap però va ficar la motxilla a davant i el ganivet se li va clavar a la motxilla. Va córrer en direcció al bosc i quan va veure un arbre resistent hi va pujar. Es va lligar en  una rama amb el cinturó i es va adormir durant 5 hores.  Va anar en un toll de fang a camuflar-se la motxilla perquè si no se la veuria massa. Va explorar la zona i va descobrir que hi havia un riu. Va veure que un grup de nois dels districtes 1,3,4,i 2 als quals se’ls anomenava “professionals” perquè tots els anys guanyaven nois d’aquests districtes.

                     
Al veure’ls es va amagar però la van veure i la van començar a perseguir. Ella va pujar en un arbre i una noia va intentar pujar tan alt com la Katnnis però no va poder i va caure. Des de dalt de l’arbre la Katnnis va poder distingir a en Peeta de tots els nois i va pensar en matar-lo, però al final va veure que era millor que no. Es va adormir i quan es va despertar els professionals encara dormien en un altre arbre. Va distingir d’entre les rames d’un arbre una nena que li assenyalava una cosa.  Al mirar el que li assenyalava va veure un niu de “rastreavispules”. Les “rastreavispules” són vespes amb el fibló tres vegades més llarg i amb verí a dins i si et pica una començaràs a tenir al·lucinacions i et desmaiaràs durant 13 hores.

La Katnnis va decidir tallar la rama on hi havia el niu de les rastreavispules perquè piquessin als professionals  i que és morissin però per desgracia n’hi va picar una. Quan van morir els professionals van agafar un arc que portava una noia i va fugir perquè encara quedaven alguns professionals vius i tenia por que la matessin. Va córrer fins on va poder i va caure desmaiada en un lloc on hi havia molts arbres, i uns arbustos molt estranys. 13 hores després quan es va despertar va veure la dolça mirada d’una nena. Quan va veure aquell rostre el va reconèixer immediatament, era la nena que la va salvar dels professionals  assenyalant-li aquell rusc de “rastreavispules”. Al veure-la li va dir:
 
-Els professionals no són els únics que es poden aliar -va dir amb una veu tímida i dolorida
-Potser tens raó, ens assemblem molt, saps?, faríem bon equip -va dir la Rue (que es com es deia la nena).
 
Van continuar parlant fins tard i van planejar un bon pla,  van menjar una mica de formatge que hi havia a la motxilla de la Katnnis i van tornar per dormir, quan es va fer de dia van decidir un codi que xiularien i els ocells el repetirien i així ho van fer, van fer explotar el menjar dels professionals però la Rue va morir, el presentador va enviar un missatge per megafonia dient que enhorabona, que ja sols quedaven 4 persones i que a partir d’ara podien guanyar dos persones però havien de ser del mateix districte, i la Katnnis  va anar a buscar a en Peeta i el va trobar, van anar a matar als que quedaven i van guanyar però el presentador va dir que ara només podia guanyar-ne un i van amenaçar en menjar-se una mora verinosa cadascun i els hi van dir que guanyaven els dos. 

0 comentarios: