Visita a Cardona
El dia 16 de
maig, vam fer una excursió a les mines de sal de Cardona i al Castell. Com que
d’aquí a Cardona hi ha, més o menys, dos hores de camí, ens vàrem haver de
despertar molt aviat perquè davant de
l’escola hi havíem de ser a dos quarts de vuit ( 8:30 ).
Durant el viatge
amb l’autocar, com que sabíem que aquell viatge se’ns faria molt llarg, el
conductor ens va posar una pel·lícula perquè no ens avorríssim tant. Però
qualsevol pel·lícula que ens posava, a la part de gairebé el final s’encallava
i no la podíem acabar de veure. En vàrem provar dos o tres i a totes els hi
passava el mateix.
Vam arribar a
Cardona i vam parar una estoneta hora per poder esmorzar. A continuació, quasi
tots els nens havíem acabat d’esmorzar i vàrem començar a jugar lliurement per
aquell espai. Acte seguit, ens va rebre l’Àlex, el monitor que ens va ajudar a
fer els experiments i que ens va acompanyar a la mina de sal. Els experiments
van ser molt entretinguts i divertits. Vam poder observar que l’halita, que és
un tros de pedra de sal, era més tova que un bocí de vidre i que la sal per
dins estava formada per uns petits cubs però que només se’n veia una cara...
Quan vam acabar
els experiments, vam poder viatjar fins a la mina de sal. Però poder anar fins
allí, vam haver de pujar en una vagoneta que estava enganxada en un 4x4 i com
que el camí era tot arenós i amb una mica de bonys, allò semblava una aventura
total! Aquell viatge per mi va ser el més divertit de tota l’excursió. Per fi
vàrem arribar a la mina i vam poder experimentar aquella sensació, va ser
emocionant veure com un tros de sal penjava per dalt el sostre i com creixia
des de el terra. L’Alex ens va dir que per entrar a la mina necessitàvem posar-nos
uns cascs per protegir-nos per si de cas. Aquella visita em va agradar molt!
Més tard, vam parar a menjar una estona i de seguida vam pujar a l’autobús perquè ens portés fins al castell. Allí ens esperava la Núria, una monitora que ens va ensenyar les torres del castell, la presó que se situava a sota la torre, el claustre i l’església. A més a més ens va explicar la llegenda que habitava en aquell castell sobre una princesa que es va enamorar d’un príncep que era del bàndol contrari. Les torres antigament mesuraven 25m però amb els anys van anar fent reformes i van acabar amb unes torres de 12m. Això ho van fer perquè quan disparaven als enemics amb els arcs o les ballestes les fletxes no els hi arribaven per poder tocar-los i espantar-los.
El claustre era una
sala molt petita, allí normalment hi tancaven les persones que no feien el bé.
Les condicions higièniques allí eren molt dolentes i per això els que hi
tancaven podien morir fàcilment al cap de tres o quatre dies.
L’església era
molt bonica però deserta, perquè allí en lloc de fer-hi missa s’havia convertit
en un lloc de turisme. Al final de la visita al castell la Núria ens va invitar
a fer una representació de la historieta que va passar en aquells temps.
La sortida a
Cardona va ser molt interessant i divertida.
0 comentarios:
Escriu un comentari