Una tarda a la central hidroelèctrica.

El dia 17 de Setembre em van passar a buscar les bessones i la seva mare perquè anàvem a caminar, van arribar a casa meva a les cinc puntual i llavors vam anar a buscar a l’Enric, a la Roser i a el seu pare.

Vam començar a caminar, ens pensàvem que aniríem al riu, però llavors vam continuar recte, i sabeu per què?; perquè al final vam anar a la central hidroelèctrica, vam caminar i caminar i per el camí ens trobàvem unes teranyines enormes on hi havia unes aranyes també enormes i li dèiem Nova York.

Finalment vam arribar, era molt bonic, tranquil i refrescant. Va ser un trajecte d’una hora i mitja que va valer la pena perquè com que feia molta calor, a l’arribar passava una frescoreta per la vora de la central.



Entre tots vam buscar un lloc per a berenar, que ja teníem molta gana; quan ja havíem acabat tots vam anar una mica més lluny perquè hi havia el riu, ens vam mullar els peus i vam veure unes herbes de color rosa “fosforito”; ens vam posar les sabates i ja havíem de tornar cap a casa que ja era tard.

Vaig arribar a casa molt cansada i l’endemà tenia col•legi.