La petita flauta màgica

El dissabte dia tretze de febrer del 2010 vaig anar a Lleida a veure una òpera per a nens. S’anomenava: “La petita flauta màgica”. La vaig anar a veure a la nova Llotja de Lleida.

Només entrar em vaig quedar impressionada. Era enorme! Els passadissos eren molt llargs, semblava un laberint. També era molt bonic perquè hi entrava molta llum perquè totes les parets exteriors son de vidre i entra molta llum. I també hi ha una cosa que m’agradaria comentar, una cosa preciosa que vaig veure, es què: es veu una vista de Lleida i dels pobles dels costats molt bonica!

La part que era l’auditori, encara era més bonica: tenia les parets negres amb uns arbres que brillaven i el sostre ple de fulles, que, també brillaven. Tenia un escenari molt gran: estava molt ben il·luminat i era molt espaiós.

Les butaques, eren súper còmodes. N’hi havia de color roig, de color taronja i de color verd. Però casi totes eren de color roig, eren molt còmodes i si s’haguessin pogut agitat m’hi hagués adormit.

L’actuació, també va ser molt bonica. I sortien tots els personatges: Papageno, Tamino, Pamina, Reina de la Nit, Papagena, i els dolents (els que segrestaven a Pamina).
L’obra anava de... el Papageno es un noi que busca a la seva Papagena, però troba a la Pamina, una jove princesa. Quan la va trobar la va portar al jove príncep Tamino i el Tamino li va donar les gracies. Pel camí el Papageno va tenir molts problemes...

Voleu saber si el Papageno acaba trobant la seva Papagena? Voleu saber que se’n fa dels dolents? Doncs llavors, aneu a mirar l’obra...La petita flauta màgica.