Llegeix-te'l, t'agradarà!

Títol: Siete reporteros y un periódico
Autora: Pilar Lozano Carbayo
Editorial: SM 2005
Col·lecció: El barco de vapor
Idioma de publicació: Castellà
Pàgines: 137

Aquest llibre ha guanyat el premi "El Barco de vapor 2005".
L'Alejandro volia ser director d'un diari. Només tenia onze anys, però se'n moria de ganes. Un dia va penjar a l'escola un cartell on hi posava "Director de diari busca periodistes per a fer un diari", després que els seus pares intentessin que ho canvies. El seu pare era director d'un diari i la seva mare, publicista; devien tenir experiència.
En penjar el cartell, no va tenir massa èxit. La majoria li deien: "Ai, el nen del papa, que el vol ajudar". Fins i tot la nena que li agradava, la Beatriz, li deia que no funcionaria. Quan ell anava a despenjar el cartell, es va trobar sis companys que hi volien participar. Primer se'n va alegrar molt, però després ja no tant ...
Eren la María, la Yolanda, en Pablo, en Shyam, en Ricardo i l'Abdul.
La María era una nena que sempre menjava llaminadures, es gastava la paga setmanal dels seus pares per comprar-se'n i sempre es ratllava els llibres amb bolígraf.
La Yolanda era una "pija", sempre anava vestida de rosa, amb un llaç al cap, es passava el dia mirant-se al mirall ...
En Pablo no anava per gust a l'escola, tenia una col·lecció de llibretes on apuntava paraules que li semblaven interessants.
En Shyam venia del Nepal, li agradava mol despertar-se de bon matí i veure la muntanya de l'Everest davant de casa seva. Només feia un any que era a Espanya, no parlava massa bé, i menys escriure. Tenia una paraula molt seva, "agradar".
En Ricardo era pur nervi. Tot ho deixava a mitges, interrompia la classe constantment, treia notes molt baixes de totes les assignatures (menys de dibuix), no era amic de ningú i sempre molestava.
L'Abdul tenia moltes manies, però era molt inlel·ligent i corria molt ràpid.
No eren els més adequats per fer un diari, però és el que hi ha. Aquella mateixa tarda van quedar a casa de l'Alejandro, allà van decidir el nom del diari "El trueno informativo", encara que el director preferia "La voz de los colegiales". Es necessitaven molts diners per poder imprimir una edició del diari.
A mi em va agradar molt aquest llibre, és molt original. No crec que se m'hagués passat pel cap inventar una historia com aquesta.
Si en vols saber més,... Llegeix-te'l!