27 de febrer 2007

Cap a la Pobla de Segur

Un diumenge, a les set del matí, vaig anar a l’estació de Lleida amb la família. El tren sortia de l’estació a les vuit. Hi haviem d’anar tota la colla, però va faltar la Teresina. Al tren, un cop en marxa, jugava a l’uno amb l’Oriol i l’Albert. El paisatge era molt bonic, de muntanya. Vam passar pel costat d’un pantà i vam anar molta estona pel costat del riu. El congost de Terradets era impressionant.
El viatge se’m va fer una mica pesat, perquè el tren anava molt lent.
Vam passar per un túnel curt. Després de passar un pont vam arribar a la Pobla de Segur.
La Pobla és un poble de la comarca del Pallars Jussà que té uns 3.000 habitants. Està situada on es troben els rius Noguera Pallaresa i Flamisell. A la Pobla de Segur hi havia una plaça amb uns arbres molt bonics. Un home simpàtic ens va fer de guia una estona.
Després de caminar, vam anar a un restaurant. L’amo ens va dir:
- Què voleu prendre?
- Una cervesa, si us plau - va dir el meu pare.
Després de dinar els pares i mares estaven xerrant i l’Oriol va dir:
- Quan marxem? ... que m’avorreixo!
La Sania, sa mare, li deia:
- Calla, que et fas pesat. Ja marxarem d'aquí a una estona.
Quan els pares és van cansar de xerrar ens esperava l'autocar que ens portava a l'estació. El tren va tardar un quart d'hora. Va arribar el moment de marxar, vam pujar al tren i jo em vaig adormir. Em vaig despertar quan estàvem a punt d’arribar a Lleida.

0 comentarios: